Si es pren com a referència la definició clàssica de discapacitat, totes les persones en algun moment de la vida presentaran algun tipus de discapacitat, relacionada amb restriccions o absències de capacitat per desenvolupar tasques quotidianes. Quan aquesta restricció o absència té caràcter persistent, ens trobem davant de persones susceptibles de valoració de discapacitat.
Més recentment, es considera la discapacitat com un estat que, derivat de la interrelació entre la individualitat i els factors contextuals, origina dificultats per fer efectiu el dret d'igualtat d'oportunitats. Des d'aquesta perspectiva més generalista també altres persones que pateixen les mancances del sistema precisen suports complementaris en els diferents àmbits de la vida.
En situar-se en el concepte clàssic es pot trobar un nombre considerable de persones, per altra banda molt divers quant a capacitats i necessitats, sota el paraigües del concepte de discapacitat, per a diferenciar-la d'alguna manera s'ha d'assenyalar una possible tipologia (basada en la normativa que regula el procediment per al reconeixement de discapacitat, que relaciona deficiència i funcionalitat).
- Motora: Derivada de la pèrdua de capacitat de moviment per diverses causes (malformacions, accidents, lesions cerebrals...).
- No motora: Derivada de malalties orgàniques, d'aparells o sistemes (cansament, malalties coronàries, renals, pulmonars...)
- Visual: Derivada d'una pèrdua total o parcial de visió, com a conseqüència d'afeccions o malalties oculars i/o neurooftalmològiques.
- Auditiva: Derivada una pèrdua total o parcial d'audició; pot anar acompanyada de discapacitat de la comunicació i la parla.
Derivada de limitacions en la comprensió i/o expressió.
Es basa en l'afectació, derivada dels símptomes o signes que constitueixen el diagnòstic: alteracions emocionals, cognitives i/o del comportament i que afecten el processos psicològics bàsics, que dificulten l'adaptació de la persona a l'entorn cultural i social i crea alguna forma de malestar subjectiu.