Nou enfocament del procés del Pla Nacional de Joventut: Pla d’actuació 2021– COVID i cap al Congrés de la joventut de Catalunya

Context actual de les persones joves

Les circumstàncies derivades de la COVID-19 han posat de manifest que molts dels aspectes que afecten la situació de les persones joves són estructurals (atur, precarietat laboral, segmentació del mercat laboral, índex de pobresa, criminalització del col·lectiu jove, etc.) i s’agreugen en cada crisi socioeconòmica.

1- Durant el confinament i les fases de desconfinament, les mesures adoptades no han tingut en compte els drets dels infants, adolescents i joves, que han estat els col·lectius amb més restriccions de mobilitat i contacte.

2 Malgrat que les persones joves han estat protagonistes en la resposta solidària davant la pandèmia, sigui perquè han assumit la creació, el redisseny i la realització d’aquestes iniciatives (com en el cas dels esplais i caus), sigui perquè han participat en iniciatives no juvenils, en els mitjans de comunicació i en l’opinió pública, hi ha una criminalització del col·lectiu jove, que encara és més notable si les persones adolescents o joves són d’origen estranger.

3 L’impacte de l’estat d’alarma sobre la joventut ha estat molt gran i desproporcionat, especialment si es compara amb la població no jove, per diversos factors:

a) El tancament físic de les institucions educatives (escoles, instituts, universitatsi altres centres de formació) ha afectat fonamentalment les persones joves, moltes de les quals es troben en una etapa formativa.

b) Els joves han perdut la feina o han tingut una disminució d’ingressos en més proporció que els altres col·lectius, que en general disposaven d’una posició més sòlida en el mercat laboral.

c) En part pels dos aspectes anteriors, les persones joves han viscut amb més angoixa i malestar el confinament.

4 El sistema educatiu ha migrat a l’ensenyament en línia d’una manera precipitada i ha evidenciat que, malgrat l’esforç que han fet les institucions i la comunitat educativa, el sistema no estava preparat per a aquesta transició.També ha evidenciat les desigualtats (unes 55.000 famílies tenen problemes per seguir les classes a distància, perquè no tenen connexió a Internet o ordinador).

5 Les generacions joves estan marcades per la concatenació de crisis econòmiques. Una bona part de les generacions joves actuals estan vivint unes trajectòries d’inserció laboral marcades per l’atur i la precarietat estructurals.La crisi que va començar el 2008 va afectar amb una virulència especial la joventut, tant pel que fa a la velocitat amb què va arribar a aquest col·lectiu com per la magnitud amb què ho va fer. La recuperació entre la joventut havia estat més lenta, i moltes persones joves encara estaven en una situació de vulnerabilitat laboral. La nova crisi que ha provocat la pandèmia farà que molts joves continuïn, o tornin a estar, en situacions de vulnerabilitat laboral, una característica que podria dominar les seves trajectòries fins i tot a mitjà o llarg termini.

6 Fortes dificultats per a l’emancipació juvenil en el context de crisi postconfinament. El 2007, la taxa d’emancipació de les persones joves de 16 a 29 anys arribava al 33,1%. Des de llavors, ha perdut més de 10 punts. Segons l’Enquesta de població activa (primer trimestre del 2020), el 22,5% actual representa la xifra més baixa des de l’inici de la crisi anterior. Si es concreta la crisi prevista, l’emancipació entre la joventut pot arribar a nivells mai vistos. La situació que es preveu pot suposar una vulneració generacional massiva del dret a l’habitatge i requerir mesures contundents per mirar de trobar-hi una solució.

7 Les persones joves han viscut pitjor el confinament. Segons l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID, del Centre d’Estudis d’Opinió, les persones joves són les que han viscut el confinament de manera més negativa, en relació a diferents aspectes, com: són les que menys capaces es veuen de “manegar aquest confinament”, el seu estat d’ànim és, de mitjana, el pitjor de tots els grups d’edat, i els estats d’ànim positius també són minoritaris entre les persones joves.

8 La importància de crear noves pautes de selecció dels consums culturals. L’impacte de la crisi probablement accentuarà les tendències ja accelerades per la darrera crisi econòmica: disminució de les formes de consum cultural més cares (cinema, teatre, bars i discoteques) i domesticació (realització a casa) de l’oci a través del consum digital, especialment l’audiovisual. En aquest punt, els espais de connectivitat públics com biblioteques o centres cívics poden revertir les desigualtats d’accés a la cultura.

9 La pandèmia ha evidenciat i ha amplificat les desigualtats dins del col·lectiu jov e pel que fa als punts següents:

a) Classe social: els col·lectius més exposats al contagi han estat els que han tingut menys opcions de teletreballar, els que utilitzen més sovint el transport públic o els que pateixen amb més facilitat patologies prèvies de salut, tres elements molt freqüents entre les classes populars.

b) Territori: la segregació residencial, és a dir, els barris i els municipis més i menys afavorits són els que han rebut un impacte més o menys gran, respectivament, de la pandèmia, en relació amb gairebé tots els àmbits de la vida, però especialment l’educatiu, el laboral i el sanitari.

c) Origen geogràfic o cultural: hi ha un impacte diferenciat segons l’origen. Com en els altres casos, això s’ha produït d’una manera destacada en els àmbits educatiu, laboral i sanitari.

d) Gènere: les dones són el col·lectiu que té una taxa de contagis més alta, una dada que està relacionada, principalment, amb la sobrerepresentació de les dones (moltes d’elles joves) en les tasques de cura: metgesses, infermeres o cuidadores, personal de neteja o de venda al detall són persones més exposades al contacte interpersonal i als contagis. Les dones també són les que han ajustat més les seves condicions de treball a les necessitats de cura sobrevingudes.

Cap a on anem?

Crisi sistèmica i nou horitzó, més enllà del PNJCat

Com s’ha comentat abans, les circumstàncies derivades de la COVID-19 han posat de manifest que molts dels aspectes que afecten la situació de les persones joves són estructurals (atur, precarietat laboral, segmentació del mercat laboral, índex de pobresa, criminalització del col·lectiu jove, etc.) i s’agreugen en cada crisi socioeconòmica. Enguany, poden arribar a nivells insostenibles.

Del diagnòstic anterior, se’n poden extreure tres grans conclusions:

La pandèmia, un accelerador del canvi social. La pandèmia de la COVIDi les mesures associades han precipitat i han fet visibles diversos canvis que ja’estaven produint en la societat, alguns dels quals tenen una afectació especial entre les persones joves: la consolidació d’una societat virtual, en què elementscom la formació, el treball, la participació o el consum cultural cada cop es faran més en línia; l’emergència de les notícies falses i la polarització política,que es retroalimenten en contextos extrems i de prevalença del món virtual, i l’increment de les desigualtats socials, tal com s’ha explicat anteriorment.

Una crisi en clau generacional. Des de fa temps, la infància i la joventut s’han convertit en les etapes vitals més vulnerables de les nostres societats.A diferència d’altres èpoques, en les societats actuals (marcades per les crisis econòmiques cícliques i la baixa despesa pública) les persones joves són, juntament amb els infants, el col·lectiu més empobrit. La taxa de pobresa entre els menors de 16 anys és la més alta, seguida de la juvenil. La pobresa és un exemple de la situació de vulnerabilitat i de la necessitat de prioritzar la despesa pública en el col·lectiu jove.

Un punt d’inflexió? La combinació de la concatenació de crisis econòmiques que es viuen en clau generacional, l’emergència climàtica i el creixement dels autoritarismes creen un context complicat i generen unes prospectives de dificultat per a les noves generacions. En aquest sentit, des del camp de la joventut interessaria abordar la possibilitat d’un nou contracte social en què es revisin, a partir d’un increment dels recursos públics disponibles, els paràmetres actuals de la solidaritat intergeneracional i el trànsit d’una economia basada en els fòssils i la segmentació laboral a un model productiu menys agressiu amb les persones i el medi ambient, que aprofundeixi i millori la governança democràtica de la societat.

Aquest nou context posa de manifest que el procés del PNJCat no es pot dur a terme tal com estava previst, i que caldrà donar un nou enfocament al procés d’elaboració del PNJCat i al mateix PNJCat perquè es puguin abordar els reptes que la pandèmia ha evidenciat amb més intensitat. !

Com ho farem?

Properes passes

El PNJCat havia d’estar elaborat i aprovat per decret de Govern l’any 2021, tal com estableix la Llei 33/2010 de polítiques de joventut. Tenint en compte el context actual, s’ampliarà el temps dedicat a la reflexió i a la construcció del nou marc de les polítiques de joventut fins a l’estiu del 2021, i ha de servir per valorar quin és l’instrument o marc necessari per a les polítiques de joventut

Els objectius del nou procés sobre el present i el futur de les polítiques de joventut són:

Reflexionar sobre el fet que ens trobem en una crisi sistèmica que va molt més enllà de la situació sociosanitària o socioeconòmica i sobre la necessitat de construir solucions globals.

Generar un debat social ampli i participatiu sobre la situació de les persones joves i l’afectació que reben de les diferents crisis socioeconòmiques i sociosanitàries.

Reflexionar sobre la necessitat de generar un nou contracte social amb les persones joves o un nou marc per a les polítiques de joventut, amb la finalitat d’anar més enllà del PNJCat com a instrument de planificació estratègica de les polítiques.

Dissenyar polítiques i mesures estructurals que posin la joventut al centre de les polítiques públiques.

Valorar i fer visible la importància de la tasca del conjunt de professionals de les polítiques de joventut.

Promoure la cocreació, el lideratge i la participació de les persones joves en el procés i en la construcció de solucions i alternatives.

Incloure noves formes de participació adaptades a la situació actual.

Generar eines per avançar cap a un model productiu menys agressiu amb les persones i el medi ambient, que aprofundeixi i millori la governança democràtica de la societat.

Per poder fer aquest canvi de rumb i treballar aquests objectius, posarem
en marxa:

1) Pla d’actuació de joventut 2021– COVID: pla de transició entre el PNJCat vigent i futur, que s’adapti a les necessitats i les situacions que afecten les persones joves tenint en compte l’impacte derivat de la COVID.

2) Nou procés de reflexió, de debat i de participació
per construir el nou marc de les polítiques de joventut davant el context actual

El calendari previst

El calendari previst, així com algunes de les accions a dur a terme, són:

Tardor de 2020

Elaboració del pla d’actuació 2021-COVID de polítiques de joventut:
actualització dels reptes del PNJCat i operativitat per donar resposta a la situació de les persones joves durant el pròxim any.

Celebració del Fòrum d’estudis sobre la joventut a Lleida,
que donarà el tret de sortida al procés de transició cap al nou PNJCat.

 

Gener-maig de 2021

Espais de reflexió i debats temàtics en línia o presencials,
amb una àmplia participació d’experts, de representants d’altres departaments, d’ens locals, d’entitats i del tercer sector, no només de l’àmbit de joventut.

Espais de reflexió, de debat i de cocreació en línia o presencials,
liderats i dinamitzats per les persones joves i les entitats juvenils, sobre àmbits temàtics concrets i proposats per les persones joves (canvi climàtic, ocupació i treball, accés a l’habitatge, etc.).

 

Juny de 2021

Congrés de la joventut de Catalunya: cap a un nou contracte social?
Es preveu que hi hagi un congrés de dos o tres dies de durada. En aquesta reunió es posaran en comú les conclusions dels espais de reflexió, debat i cocreació que hauran tingut lloc els mesos anteriors, i també es treballarà per consensuar quin ha de ser el nou marc per a les polítiques de joventut: un pacte nacional de o per a la joventut? Un nou contracte social? Un PNJCat reloaded? Quins continguts principals hauria de tenir (missió, objectius, durada, òrgans de govern, etc.)?

Calendari detallat per accions

1- Elaboració i aprovació del Pla d’actuacióde joventut 2021– COVID: pla de transició entre el PNJCat vigent i futur, que s’adapti a les necessitats i les situacions que afecten les persones joves tenint en compte l’impacte derivat de la COVID.

Objectius generals

Donar resposta a les necessitats o les situacions derivades de la COVID.

Establir mesures i accions concretes per donar una resposta de caràcter conjuntural.

Incorporar o aprofundir els àmbits que el PNJCat 2020 no havia abordat (sostenibilitat i canvi climàtic, enfocament de gènere i desigualtats, digitalització, etc.).

Fer-ne partícips a tots els agents (professionals de joventut, ens locals, entitats juvenils i joves).

 

Objectius de procés

Incorporar les àrees de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ) i la Direcció General de Joventut (DGJ) i fer-les partícips en l’elaboració dels continguts del Pla d’actuació de joventut 2021– COVID.

Contrastar i recollir les aportacions del CNJC i de les entitats juvenils al Pla d’actuació de joventut 2021– COVID.

Contrastar i recollir les aportacions dels ens locals i de les entitats municipalistes al Pla d’actuació de joventut 2021– COVID.

Contrastar i recollir les aportacions de la Taula del PNJCat al Pla d’actuació de joventut 2021– COVID.

Consensuar amb les unitats dels departaments de la Generalitat de Catalunya les mesures i accions que cal incloure en el Pla d’actuació de joventut 2021– COVID.

Aprovar el nou Pla d’actuació de joventut 2021– COVID en el marc de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut (CIPJ).

Validar i aprovar el Pla d’actuació de joventut 2021– COVID en el marc del Consell Rector del PNJCat.

 

Cronograma

Octubre

5-9
ORIENTACIONS ESTRATÈGIQUES
de direcció i encàrrec a les àrees de la DGJ/l’ACJ

12-30
PROPOSTA TÈCNICA INICIAL DE CONTINGUTS
del Pla d’actuació de joventut 2021– COVID

 


Novembre

2-13
CONTRAST I RECOLLIDA D’APORTACIONS
del CNJC i de les entitats municipalistes

9-20
CONTRAST I RECOLLIDA D’APORTACIONS
de la Taula del PNJCat, dels ens locals i de les entitats
juvenils i joves a través de sessions territorials

16-30
CONTRAST I TREBALL BILATERAL/MULTILATERAL
amb els departaments de la Generalitat de Catalunya

 

Desembre

1-10
REDACCIÓ DEFINITIVA
del Pla d’actuació de joventut 2021– COVID

14
APROVACIÓ
del Pla d’actuació de joventut 2021– COVID
en el marc de la CIPJ

17
VALIDACIÓ
del Pla d’actuació de joventut 2021– COVID
pel Consell Rector del PNJCat

 

2- Procés per construir el nou marc de les polítiques de joventut.

Els objectius del nou procés sobre el present i el futur de les polítiques de joventut són:

Generar debat social sobre les persones joves i l'afectació de les diferents crisis. 

Reflexionar sobre quin ha d'ésser el nou marc per a les polítiques de joventut. 

Dissenyar polítiques i mesures estructurals que prioritzin els i les joves en les polítiques públiques.

Valorar i fer visible la importància de la tasca que duen a terme el conjunt de professionals de les polítiques de joventut.

Promoure la cocreació, el lideratge i la participació del jovent en la construcció de solucions i alternatives.

Incloure noves formes de participació adaptades a la situació actual.

 

Cronograma

Octubre

6-30
PREPARACIÓ DEL FÒRUM D’ESTUDIS SOBRE LA JOVENTUT A LLEIDA 
com a tret de sortida del nou procés 

30
DISSENY DEL NOU PROCÉS DEL PNJCAT
(proposta tècnica)


Novembre

18
DISSENY DEL NOU PROCÉS DEL PNJCAT
(proposta tècnica)

18-26
CONTRAST I VALIDACIÓ AMB LA TAULA
del PNJCat i del Consell Rector del PNJCat

26-27
FÒRUM D’ESTUDIS SOBRE LA JOVENTUT A LLEIDA


Gener-Maig 2021

ESPAIS DE REFLEXIÓ I DEBATS TEMÀTICS EN LÍNIA O PRESENCIALS,
en què participaran experts, representants d’altres departaments i d’ens locals, d’entitats i del tercer sector (no només de l’àmbit de la joventut).

ESPAIS DE REFLEXIÓ, DE DEBAT I DE COCREACIÓ EN LÍNIA O PRESENCIALS,
liderats i dinamitzats per les persones joves, les entitats i els moviments juvenils, sobre àmbits temàtics concrets.


Juny 2021

CONGRÉS DE LA JOVENTUT A CATALUNYA