Pla Interdepartamental de Suport a les Famílies

Aquest Pla actualitza el marc referencial de les polítiques familiars a Catalunya i el configura com un document de caràcter estratègic amb la finalitat de donar una nova visió a les polítiques de suport a les famílies adequada a la nova realitat. Pretén que les polítiques de suport a les famílies, integrals, transversals i modernes, siguin capaces de combatre les principals dificultats que viuen actualment tot tipus de famílies. Per això es vol posar en valor a les famílies, com a institució social, com a agent clau a l’hora d’influir en el desenvolupament sa i equilibrat dels seus membres.

El Pla recull els programes i les actuacions dels departaments de la Generalitat que tenen una incidència en l’àmbit familiar i es planteja com un full de ruta estratègic de 4 anys de durada.

S’estructura en quatre grans línies estratègiques, que despleguen vint-i-una prioritats:

1. Assegurar la cobertura de necessitats bàsiques. En aquest sentit, es plantegen les prioritats estratègiques al voltant de l’ocupació i la formació, l’habitatge, la vulnerabilitat social, l’alimentació, els subministraments bàsics, l’educació, la salut, i la mobilitat i gestió dels desplaçaments. Donar cobertura a les necessitats més immediates de les famílies de forma puntual, esdevé doncs una de les línies prioritàries.
2. Suport emocional i acompanyament al cicle vital. Orientació educativa i criança. Les prioritats estratègiques se centren en la necessitat d’acompanyament a les famílies en moments de canvi en el seu cicle vital i suport a la criança i la recuperació dels vincles en tota la seva extensió i amb la comunitat. L’acompanyament emocional i el suport immediat, esdevenen clau per reconstruir els entorns familiars que són els que garanteixen millor el creixement dels seus membres en societat.
   
   
3. Prevenció i suport a les famílies amb necessitats especials, centrada en les necessitats especials en relació amb la salut mental i les addiccions, l’autonomia personal, les discapacitats i la dependència, la conflictivitat i la violència intrafamiliar, la violència masclista i la interculturalitat. Aquells entorns familiars vulnerables han de ser part també de les polítiques públiques que desplega la Generalitat, amb equips especialitzats i molt professionalitzats.
   
   
4. Usos del temps. S’aborda el foment de la corresponsabilitat, el canvi dels usos del temps en relació amb la conciliació familiar, les cures i el treball, així com també l’accés a la cultura i l’oci familiar.”