Ser autònom o autònoma no vol dir només aprendre habilitats per fer coses sols, sinó també desenvolupar la capacitat d'iniciativa, i les ganes i la voluntat d'actuar (fer, pensar i decidir) per un mateix.
Quines són les bases per propiciar l'autonomia? Temps, oportunitats, confiança, marge de decisió i acceptació dels errors, però també una autoritat referent que marqui pautes clares i coherents el compliment de les quals no respongui a càstigs i premis, sinó a les conseqüències (positives o negatives) de les pròpies accions.
La sessió buscarà compartir estratègies que fomentin en els pares i mares actuar amb convenciment i confiança en la pròpia competència parental a l'hora de promoure l'autonomia i la responsabilitat en els infants.

Cas pràctic
"Per què, si quan era petit ho feia de gust, ara em costa més convèncer-lo i acabo abans fent-ho jo?"
La capacitat dels fills i filles per fer i encarregar-se de les tasques domèstiques és gairebé inversament proporcional a la seva il·lusió per fer-les. Quan són petits els infants ho han d'aprendre tot i els fa il·lusió fer-ho, però quan són més grans ja saben moltes coses; entre elles, les que voldrien evitar, per enutjoses o repetitives...
No cal gastar gaires paraules; amb assertivitat i respecte s'ha de recordar el que els "toca" fer, i no suplir les seves responsabilitats amb la nostra feina de més, ni menysvalorar les tasques amb comentaris com "només és un moment" o "no costa gens". Cal que entenguem que fer algunes tasques domèstiques se'ls pot fer pesat —com ens passa a nosaltres— i per això, quan les fan, cal reconèixer-los l'esforç (que no vol dir premiar-los). La nostra capacitat de no intervenir, de mostrar confiança, afavoreix la seva responsabilitat.
