Contacte
Com a models, pares i mares han d'establir en el nucli familiar un estil comunicatiu que permeti resoldre conflictes de forma positiva. L'estil de comunicació que els adults estableixen amb els fills i les filles és tant o més determinant en l'educació que els hàbits o costums familiars.
La temàtica de la sessió recaurà a revisar quines habilitats, basades en el respecte i l'estima vers l'altre, poden afavorir un estil de comunicació assertiva entre pares i mares i els seus fills i filles: l'escolta activa, l'empatia, saber fer elogis i emetre crítiques, ajudar a pensar, saber fer les preguntes adequades, manifestar-se amb "missatges jo", i el fet d'aplicar sentit de l'humor a les situacions.
Cas pràctic
"Està bé negociar? No s'acostumaran a fer sempre la seva?"
Si l'objectiu educatiu és formar persones autònomes i independents, és important potenciar que els nens i nenes facin seu allò que és adequat i correcte. La negociació és una forma de promocionar autonomia dins un marc de referència que posem els adults. No s'ha d'oblidar, però, que de negociar també se n'ha d'aprendre. Així que, al principi, i força sovint, passa que la criatura no compleix, i cal que el pare i la mare l'ajudem a entendre què significa negociar, i acceptar i complir el compromís que s'adquireix. En l'aprenentatge de la negociació, cal anar endavant i endarrere, no acceptant-la si no hi ha compliment, però donant noves oportunitats per demostrar que les criatures en són capaces.
