Contacte
Els infants d'entre tres i sis anys comencen a ser molt més autònoms, a sentir-se més segurs de si mateixos, a voler explorar i també a dir-hi la seva. L'infant diu sovint "Jo sol!", "Jo puc!", o simplement, fa sense preguntar coses que abans requerien ajuda. Aquesta autonomia més gran també comporta situacions d'oposició amb els pares i mares: "No vull verdura!", "No m'agrada aquest jersei".
Durant la sessió es posarà de manifest com en aquestes edats s'inicia un ajust més afinat entre l'autonomia de l'infant i l'autoritat parental: com fomentar la capacitat d'iniciativa, però amb uns límits clars, delimitats i sostenibles en el temps.
Cas pràctic
"Quan s'enfada es descontrola i és impossible fer-lo entrar en raó"
Enfadar-se és una emoció que pot ser molt intensa i difícil de gestionar. De fet, la majoria d'adults també perdem els estreps quan estem molt i molt empipats. Això no vol dir que no s'hagi d'educar o no es pugui aprendre a expressar l'emoció de forma "civilitzada", sinó que, sovint, n'hem d'aprendre junts, infants i grans.
Tots sabem, per experiència pròpia, que justament el moment de la crisi és el pitjor moment per raonar. L'educació emocional no consisteix a reprimir l'emoció (cosa que porta al fracàs, ja que les emocions són les que són, i de motius per enfadar-nos, en tindrem sempre), sinó més aviat a aprendre a canalitzar la reacció que provoca a partir del reconeixement i l'acceptació. Sobre els sentiments, no s'hi pot fer gran cosa, però sí que podem actuar sobre el que fem.
