Contacte
El procés evolutiu propicia en els infants un canvi de visió del món i de si mateixos. La transició d'una etapa a una altra sol aguditzar la inestabilitat emocional, i per això són freqüents els plors, les rebequeries, les pèrdues de gana, les dificultats en el son i, en general, conductes regressives davant situacions que els produeixen angoixa o incertesa: la separació dels pares, la necessitat d’afirmar la seva identitat i les exigències sobre el seu comportament i aprenentatges.
La sessió conduirà les famílies a reconèixer les seves emocions davant les conductes d’oposició dels fills i filles, la qual cosa permetrà la cerca dels seus propis recursos per acompanyar els infants en el seu procés de construcció i afirmació de la seva identitat.
Cas pràctic
"Des de fa un temps no sé què se n'ha fet d'aquell nen que sempre somreia i feia cas de tot... Ara ha après a dir NO i no ens en sortim!"
Després dels dos anys, les criatures es mostren més tossudes, el "NO" està a flor de pell i la paciència dels pares i mares es posa a prova. És una etapa en què les criatures comencen a prendre consciència de qui són, què poden fer i apareixen així els primers intents de separar-se de les persones de qui depenen afectivament.
Aquesta cerca d'autonomia comporta algunes situacions tenses, amb rebequeries i queixes de la criatura, que requereixen que els pares i les mares posem en funcionament tota la capacitat de negociació i de tolerància que tenim, així com marcar uns límits i unes normes clares perquè la criatura pugui anar ajustant la seva conducta al que li demanem. Caldrà, doncs, molta creativitat, paciència i, sobretot, molt d'afecte i comprensió per fer front a aquestes situacions i estimular la criatura a fer-se gran.
