La primera infància és l'etapa en què l'infant fa les primeres conquestes en la seva autonomia: en el menjar, el dormir, etc., que li aporten aprenentatges, autoestima i seguretat en si mateix. Per tant, també és el moment en què els pares i les mares hauran d'exercir una autoritat competent que marqui els límits, orienti i acompanyi l'infant en aquest procés d'aprenentatge amb afecte, confiança i respecte.
En la sessió, els pares i mares reflexionaran com l'autonomia, l'autoritat i l'afecte són els elements bàsics per establir unes relacions de qualitat.

Cas pràctic
"Em provoca, em desafia i em fa sortir de polleguera. Darrerament es dedica a esquitxar expressament el bany. Què puc fer perquè el meu fill em faci cas?"
Les criatures, des que s'adonen que són individus separats del pare i la mare, necessiten afirmar-se com a persones, sentir-se fortes i poder conèixer les seves capacitats. Una estratègia d'acompanyament a l'aprenentatge i foment de l'autonomia i la responsabilitat és que la criatura experimenti les conseqüències de les seves accions. En el cas esmentat, si mulla, ha de fregar. Ara bé, la mare i el pare també ens podrien dir que “No servirà de res, li encanta fregar”, cosa que serà millor per a ell o ella, ja que cal tenir present que educar no és fer-ho passar malament, sinó donar l'oportunitat d'entendre i assumir les conseqüències a partir de la reparació.
