FAQs i suggeriments amb relació a una convivència familiar saludable en període de confinament

Gestió emocional. Canal Salut

Consells pràctics per a joves durant el confinament

 

Si les famílies mostren dubtes o dificultats sobre l’educació dels seus fills o la convivència familiar, on poden trobar recursos per a l’acompanyament familiar emocional?

Preguntes més freqüents sempre que no es detecti alt risc o violència. En aquest cas, cal derivar als serveis especialitzats

AMB DIÀLEG

  • No estalviem paraules per parlar amb els nostres fills i filles sobre la situació actual: què és el COVID-19 i els motius pels quals som a casa.
  • Expliquem i compartim amb ells quin sentit té el confinament, fem-los entendre que és una mesura de prevenció per a no contagiar-nos i que a la vegada ajudem altres persones a no contagiar-se. Fem-los entendre que ho estem fent tot per ajudar les altres persones.
  • En el cas que la criatura no pregunti res, o que sembli que no connecta amb la situació, hem de garantir que li aportem un mínim d’informació i explicar la situació actual.
  • Expliquem-los totes les recomanacions que ens indiquen les autoritats sanitàries i el personal sanitari, protecció civil, etc. per evitar el contagi (com la importància de rentar-nos les mans sovint, ventilar la casa, quan sortim a comprar mantenir la distància de 2 metres entre persones, etc.).
  • Acompanyem-los en l’expressió de les seves emocions, interessos, demandes i Oferim-los l’espai per ser escoltats/ades. Necessiten compartir-ho amb nosaltres. Podem donar-los alternatives de gestió emocional, si observem que els fa falta.
  • Evitem parlar amb altres adults sobre la situació actual amb alarmisme, davant dels nostres fills/filles. Tant els infants com els adolescents estan pendents de tot, i segons què sentin se’n poden fer una idea equivocada o la seva interpretació pot generar-los angoixa.
  • Facilitem espais per a l’expressió emocionali per poder alliberar la tensió acumulada. Que els nens plorin és natural i cal fer-los un acompanyament adequat.
  • Potenciem el diàleg en família i les assemblees familiars. Són espais per poder compartir allò que volem expressar i posar-nos d’acord en aquells aspectes que ens afecten a totes i tots.
  • Procurem mantenir el contacte amb familiars i amb les amistatsmés properes, per tal que els nostres infants puguin interactuar amb altres persones. En el cas que tinguin avis i àvies, és cabdal que puguin mantenir converses amb ells/elles, per tal que es quedin tranquils/il·les i sàpiguen com estan.

 ESTABLIR RUTINES I DEIXAR ESPAIS LLIURES

  • Establir un horarique es vagi repetint al llarg dels dies. La previsió aporta confiança. A més, ajudarà els infants a mantenir els hàbits que tenien adquirits i farà que l’adaptació no sigui tan complexa quan torni la normalitat.
  • Estar pendents. Convé que aquestes rutines estiguin supervisades per les persones adultes amb qui comparteixen el dia a dia.
  • És important que es canviïn de roba durant el confinament, ja que aquesta acció aporta un punt d’inflexió per estructurar el dia a dia.
  • Compartir les tasques domèstiquesamb els nens i nenes. Això pot ser una oportunitat per incorporar hàbits per a la vida quotidiana com una eina d'aprenentatge.
  • Les tasques escolarssón una oportunitat per estructurar el temps, ja que posen ordre a la vida quotidiana i permeten als nens i nenes estar connectats amb l’escola.
  • Generar també situacions en què els infants puguin escollir les activitats. L’adult ha d’establir en quins àmbits ho poden fer.
  • Ser comprensius, quan es generin conflictes, escoltar el que ens volen dir, atendre i fer presència durant la manifestació de la seva frustració i acompanyar-los en l’alliberament de les emocions.
  • Aprofitar per deixar volar la imaginació i potenciar la dels/les nostres fills o filles.  Ara és una bona oportunitat per fer totes aquelles activitats artístiques, lúdiques i de moviment que normalment no tenim  temps de fer. Si fem cerques per Internet, hi ha nombrosos blogs, pàgines web i enllaços a recursos educatius, de lleure i idees per fer amb infants de totes les edats.
  • Proposar les activitats com a oportunitats de fer les coses compartidesi consensuades, i no fer-les com una obligació, ens permetrà cuidar-nos, cuidar els membres de la família i mantenir un equilibri de convivència entre tots.
  • En el cas que tinguem més d’un infant, evitar comparar-los entre ells/elles,que sentin que cadascun és únic i irrepetible. Oferim-los estones en exclusiva a cadascun.
  • Aprofitar les estones de xerradaabans de dormir per comentar com ha anat el dia. Poden ser molt útils per connectar, regular, corregir i reflexionar sobre les vivències del dia i també per mantenir el que funciona i modificar les activitats de l’endemà.

FENT ACTIVITAT CONJUNTA

  • Els nens i nenes necessiten moure’s. Que ho puguin fer dependrà del lloc on visquin. És important aprofitar tant com sigui possible els espais exteriors per facilitar la llibertat de moviment i perquè els toqui el sol, per poder mantenir un sistema immunològic fort i un ànim saludable.
  • Les famílies que no tinguin un espai exterior adequat hauran de buscar els recursos a l’interior de les cases, garantint la seguretat i la integritat física. Potser ara hem de ser més flexibles i permetre’ls certes accions que normalment no els deixem fer i que els permetrans regular-se.
  • Proposem als infants activitats amb les quals connectin. Podem animar-los a fer aquestes activitats junts i proposar-los una rutina d’exercicis senzilla que els ajudi a mantenir-se actius.

EL SENTIT DE L’HUMOR I LA PACIÈNCIA

  • Per als adolescents és important poder gaudir d’intimitat i de privacitat. Respectem el seu espai íntim. És important per a ells estar sols/es en un moment vital en el qual estan aprenent a gestionar les emocions i a descobrir el seu cos que està en canvi constant.
  • Cal consensuar amb ells/elles i pactar horarisde xarxes socials, videojocs i pantalles. No pot ser il·limitat perquè les pantalles són addictives.
  • Tractem-los com a adults, validant què pensen, creuen, senten o diuen, ja que és una etapa clara d’inseguretats. És clau que sentin que nosaltres confiem en ells/elles.
  • Realitzem les tasques domèstiques entre tots, establim uns horaris , compartim els àpats. Són dies excepcionals i cal que distribuïm què ha de fer cada membre de la família. Tothom ha d’opinar i sentir-se partícip de la decisió.
  • No esperem que ens expliquin res concret. Deixem que escoltini que lliurement opinin si els ve de gust. Ells/elles pregunten quan volen i cal aprofitar quan ho fan.
  • No és un bon moment per obrir conflictesa casa ni parlar de coses que havien quedat “pendents”. Minimitzem i utilitzem l’humor i el joc en el nostre dia a dia.
  • És important que se sentin “part de”...,el sentiment de pertànyer a una família.
  • Siguem positiusi expressem amb ells/elles felicitat, esperança i optimisme.
  • Acompanyem-los, motivem-los o desafiem-losfent classes de zumba online, tonificació, estiraments o esports online, o qualsevol exercici perquè cremin energia i es cansin.

NEGOCIANT I PACTANT

  • Pactem amb els fills i filles el temps per estar connectats a les xarxes socials.Les persones adultes n’hem de ser un exemple.
  • Consensuem amb els fills i filles els horarisper connectar-se a les xarxes socials, als videojocs i a les pantalles.
  • Durant aquests dies tant els adolescents com els infants troben a faltar els espais per estar amb les amistats i compartir-hi temps. És important que tinguin espais per fer videotrucades o videoconferències amb amics o familiars.
  • Aprofitem les pantalles perquè tan els infants com els adolescents puguin fer activitat física. A internet hi ha moltes ofertes per a infants i joves que donen pautes per realitzar exercici físic. Utilitzem les pantalles per poder-ne practicar.
  • Cal limitar les estones de jugar amb els videojocs i buscar alternatives com compartir amb ells jocs de taula, motivar-los a la lectura, etc.  

DIENT SEMPRE LA VERITAT

És important explicar la malaltia als nens i nenes, amb l’objectiu de tranquil·litzar i acompanyar la criatura en el seu procés d’acceptació i assimilació de l’elevadíssim risc de contagi.

Els nens i nenes es fixen molt en com nosaltres i els que tenen al voltant afrontem una situació. Cal tenir en compte que nosaltres som el model i la referència i hem de procurar mantenir amb ells la mateixa relació. Si noten canvis, poden sentir que estem enfadats amb ells i sentir-se culpables.

  • Cal sempre explicar la veritat, dona la informació de manera que puguin entendre-la , tenint en compte l’edat i el nivell de desenvolupament de l’infant.
  • Ha de quedar clar que NINGÚ és responsable del contagi(no és culpa de la criatura).
  • Malgrat que algun pare o mare estigui fora i no el puguin veure un temps, els fills i filles continuaran sent estimats i atesos de la mateixa manera mentre duri la malaltia
  • La família ha de participar conjuntament per abordar la situació i comunicar en confiança com evoluciona la malaltia i el tractament.
  • Mostrem una actitud positivai eduquem-los amb el nostre exemple.

ACCEPTANT I RESPECTANT CADA CRIATURA

  • Cada un/a de vosaltres viurà la pèrdua de manera diferent. Hi haurà persones que ploraran molt, d’altres que gens, d’altres que de seguida, d’altres que al cap d’unes hores o dies…
  • Intentem parlar amb naturalitat del tema, permetent-nos expressar sentiments i emocions. En situacions com aquesta, ens pot passar que no vulguem mostrar als altres la nostra angoixa per no angoixar-los, i que els altres facin el mateix.

ESCOLLINT EL MOMENT ADEQUAT

Com escollim el moment adequat per comunicar una mort a un infant o adolescent és una de les decisions més complexes i que se solen postergar, però és important tenir present un seguit de recomanacions per ajudar els infants a recuperar-se de la pèrdua de l’ésser estimat:

  • Són els pares o els familiars més propers i amb un vincle afectiumés fort els que han de fer el pas i comunicar-ho al més aviat possible, en un lloc tranquil i privat, utilitzant un to de veu assossegat i estant atents a la necessitat de contacte físic.
  • Cal explicar la veritat del que ha passat, emprant la paraula mort sense eufemismes. Si diem “S’ha mort” en comptes de “Se n'ha anat”, “Ens ha deixat”, etc., evitarem donar peu a falses expectatives de retorn.
  • Hem d’utilitzar un llenguatge senzilli apropiat a l'edat de l’infant, evitant explicacions complicades o que estimulin les seves fantasies i concepcions equivocades de la mort, facilitant en la mesura del possible la seva participació, sempre que aquest vulgui, en la pena familiar i en els ritus associats.
  • És essencial no mentir. Si no tenim una resposta concreta, no tinguem por de reconèixer-ho. No parlem més enllà del nivell de comprensió de l’infant.
  • Fem que li quedi molt clar que no és culpa seva. Pot semblar obvi però per els menors no sempre ho és.
  • Hem de donar l’oportunitat a l’infant de parlar de la persona morta. Ajudem-lo a posar paraules per explicar les seves emocions i sentiments, i permetem-nos plorar junts/es i per separat. No amagar el nostre propi dolor li mostrarà que els altres també som vulnerables i que volem compartir la seva tristesa.
  • Si l’infant mostra preocupació perquè la causa de la mort hagi estat el COVID-19 podem explicar-li que moltes altres persones amb la mateixa malaltia es curen, per evitar que pateixi més si un familiar o conegut s’infecta.
  • Sobretot, si és la primera vegada que experimenta la mort d’una persona coneguda, expliquem-li que, tot i que normalment se sol fer una cerimònia d'enterrament o comiat, aquesta vegada no podrem anar a acomiadar la persona a causa del confinament.
    Però sí que podem fer un ritual a casa per dir-li el que li hauríem dit a la persona de cos present i fer participar l’infant en aquest ritual de comiat. Podem suggerir que prepari algun detall que expressi el seu amor a la persona morta (un dibuix, una carta, etc.) i preguntar-li què li agradaria fer amb la seva creació.
  • Si és possible, parlem i busquem el recolzament d’altres adults(altres familiars, professors, monitors…) que estiguin en contacte amb el nen o nena. Se sentirà que té més suport i comprensió i rebrà més consells i afecte, que l’ajudaran a seguir endavant.
  • Fem que l’infant recordi els bons momentsque va viure amb aquesta persona i expliquem-li que els podrà mantenir per sempre. Podem proposar-li que faci un dibuix o escrigui un petit text o carta perquè pugui expressar i comunicar-nos el que sent.
  • Resolem dubtes i preocupacions a mesura que vagin sorgint, fent-li saber que som al seu costat i que tindrem cura d’ell/ella.